tag:blogger.com,1999:blog-4233217799165085448.post5923851436057834855..comments2017-05-06T21:15:32.646+02:00Comments on Diari d'Axel: Calibració Citizen Seven Star V2 1967Axelhttp://www.blogger.com/profile/13571272037321562548noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-4233217799165085448.post-8296473618269718692008-06-23T18:50:00.000+02:002008-06-23T18:50:00.000+02:00Hola a tots:Primer voldría donar l'enhorabona l'Ax...Hola a tots:<BR/><BR/>Primer voldría donar l'enhorabona l'Axel per aquest magnífic bloc. Estic molt content de comprovar que li he pogut transmetre part de la meva afició per la rellotgería mecànica.<BR/><BR/>Voldría contestar a la pregunta del Vicent més especificament.<BR/><BR/>Els rellotges mecànics disposen de aproximadament unes 36-46 hores del que s'anomena reserva de marxa, es a dir el nombre d'hores que pot funcionar un rellotge amb la corda donada al màxim. Com podeu comprobar la reserva de carrega a dures penes arriba a 2 dies per tant el fenomen de anar més veloç cuan mes carregat estiga el moll es practicament nul encara que mesurable.<BR/><BR/>Moltes manufactures rellotgeres de prestigi disposen de models que anomenem "complicats" , son rellotges que tenen alguna funció extra a la de indicar només l'hora.<BR/><BR/>Una d'aquestes complicacions es la reserva de marxa especialment llarga, la casa Audemars Piguet disposa de models amb 10 dies de reserva. En models com aquestos la diferencia de força del moll si que pot ser problemàtica, per aixo aquest mecanisme disposa de dos barrilets, es a dir dos molls dins de dos cilindres. <BR/><BR/>Només un dels dos barrilets es l'encarregat de moure el rellotge i les agulles, l'atre té la funcio de acumular energia y transmitirla a l'altre barrilet.<BR/><BR/>Pot semblar simple allargar l'autonomia d'un rellotge mecanic, pero us puc assegurar que no ho es, per aixo aquestos models "complicats" tenen preus molt elevats, podent arrivar als 100.000€.<BR/><BR/>Axel, ¿Ja tens el teu?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4233217799165085448.post-69153963525183751602008-06-19T16:13:00.000+02:002008-06-19T16:13:00.000+02:00eiii àlex!!!!sóc laura la de classe.no sabia que f...eiii àlex!!!!sóc laura la de classe.<BR/>no sabia que feres investigacions per el teu conter!!! la veritat, m'he quedat molt sorpresa!!!jeje. que crack!!<BR/>ànim i a seguir!!!<BR/>adéuuu!!!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4233217799165085448.post-52632611214025906492008-06-19T11:45:00.000+02:002008-06-19T11:45:00.000+02:00Segons la física, la força que exercix un moll sob...Segons la física, la força que exercix un moll sobre els soports només dependria de la constant elàstica del moll i de la seua elongació, però en el món real, els rellotges de corda acceleren quan estan totalment carregats i van més a poc a poc quan se'ls acaba la corda. Aquesta variació és petita però és apreciable amb instruments de precisió. En el moment en què la força requerida per la roda de balanç és superior a la que el moll li pot suministrar, el rellotge es para en sec, ja que és aquesta roda la que controla el moviment de les busques a través de l'escapament.<BR/>Intentaré explicar aquest tema més en detall en un post específic. Gràcies pel teu comentari.Axelhttps://www.blogger.com/profile/13571272037321562548noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4233217799165085448.post-81049752513248045972008-06-19T09:15:00.000+02:002008-06-19T09:15:00.000+02:00I si és un rellotge de corda, influeix que li done...I si és un rellotge de corda, influeix que li dones més o menys voltes en la precisió? (és a dir, quan s'acaba la corda es para el rellotge en sec o quan queda poca corda ja van les busques del rellotge més esplai)Anonymousnoreply@blogger.com