- ALICE: Detecció de col·lisions d'ions pesants a altes energies (5,5 TeV).
- ATLAS: Detecció de col·lisions entre protons i nuclis a altes energies (14 TeV) i del Bosó de Higgs.
- CMS: Detecció de col·lisions entre protons i nuclis a altes energies (14 TeV).
- LHCb: Estudi de l'asimetria entre matèria i antimatèria sobre el quark Beauty (bellesa) a altes energies.
- LHCf: Estudi de les partícules emeses a angles febles en col·lisions entre protons.
- TOTEM: Mesura de diferents paràmetres dels feixos de partícules.
dimecres, 25 de novembre del 2009
El Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC)
dimecres, 2 de setembre del 2009
Salutacions des de Lyon
Aquests anys vinents seran lleugerament diferents en quant a la part acadèmica es referix, ja que començaré el tercer curs a Lyon (França), continuant amb el conveni de doble diploma vigent entre la Universitat Jaume I, on he cursat els dos primers anys, i l'INSA de Lyon. Si els resultats són satisfactoris, tindré l'opció de cursar el quart any en aquesta mateixa universitat i després continuar amb les assignatures no convalidades i les pràctiques i estades en empresa a Castelló.
Pel moment em trobe matriculat a un curset intensiu de francés organitzat per l'INSA, i el dia 21 d'aquest mes començaré les classes a la facultat d'Enginyeria Elèctrica.
Espere disposar de temps suficient i nous temes interessants per a poder actualitzar aquest bloc amb regularitat, podeu deixar els vostres comentaris i suggerències a la secció corresponent.
dimecres, 24 de juny del 2009
Solsticis, Equinnocis i l'Equació del temps
Els solsticis són els moments de l'any en què el Sol assolix les màximes declinacions respecte de l'equador celeste, i representen dos dels quatre dies singulars que es produeixen en un any solar (els altres dos dies són els equinnocis), separant les estacions de primavera i estiu al juny i de tardor a hivern al desembre al nostre hemisferi. Aquestes ocurrències celestes determinen els màxims i mínims de la duració del dia solar al llarg de l'any, i poden ser distingits clarament a l'analema, una gràfica que representa la declinació del sol front al azimut, com el següent, calculat per a l'observatori de Greenwich:
En aquesta gràfica podem apreciar que els solsticis es donen en declinacions φ±ε, on ε representa la inclinació de l'eix de la terra amb respecte a l'equador celeste, és a dir, 23.439º, i φ és 90-Lº, on L representa la latitud de l'observador, i coincideix amb la declinació solar els dies d'equinnoci.
L'equació del temps és la diferència entre l'hora solar aparent i l'hora solar mitjana mesurada en un lloc i un instant ben definit. L'hora solar aparent (o real) és la indicada per un rellotge de sol o a través de la mesura de l'angle entre el Sol i l'horitzó, mentre que l'hora mitjana és la indicada per un rellotge ideal que no avança ni retarda al llarg de l'any. A continuació teniu la representació dels valors que pren l'equació per als distints dies de l'any:
La nomenada equació del temps varia al llarg de l'any, assolint les màximes desviacions aproximadament el 12 de Febrer (-14.06 min) i el 23 de Novembre (+16.33 min). Les causes en són l'obliqüitat de l'eclíptica (23.439º) i l'excentricitat i forma de l'òrbita terrestre entorn del Sol. Aquestes dades poden ser utilitzades per posar en hora un rellotge si coneixem l'instant en què es produeix el migdia solar, simplement corregint aquesta observació amb la dada de l'equació del temps, amb una precisió considerable. En aquesta plana podeu trobar el conjunt de dades de l'equació del temps d'aquest any: Equació del Temps 2009.
dissabte, 23 de maig del 2009
Fonaments de la conducció eficient
Cal dir que alguns dels consells són aplicables només a cotxes moderns dotats d'injecció electrònica, i no són convenients per als models anteriors a 1993.
En els cotxes actuals, el combustible que s'injecta al motor depén de factors com el nivell d'accelerador, la càrrega del motor en un determinat moment, o la temperatura del refrigerant, i aquesta regulació es du a terme al control electrònic d'injecció. Com sabreu, l'estil de conducció influeix dràsticament en el consum del vehicle, mesurat habitualment en litres consumits per cada 100 km recorreguts. Aquest consum depén principalment del règim de gir del motor, i per a un determinat nivell de potència demandada el consum augmenta en relació directa amb les revolucions (a partir d'un nivell de 1000-1500 rpm). La següent gràfica mostra el consum front a la velocitat per a les distintes velocitats per a un cotxe de cilindrada mitjana:
Com és evident, si exigim una menor potència el motor consumeix menys, però el ralentí n'és una excepció, ja que el motor genera la potència mínima per tal de seguir girant i superar els fregaments interns, però el consum expressat en L/100km es dispara, ja que en aquest període la velocitat del cotxe sol ser molt baixa o nul·la. El consum d'un cotxe a ralentí oscil·la entre 400 i 700 mL per hora de funcionament, segons la cilindrada i el tipus de motor.L'energia necessària per al funcionament del vehicle es troba en forma d'enllaços químics dins les molècules del carburant, i d'aquesta energia només n'aprofitem una petita part, ja que el rendiment del conjunt sol ser de l'ordre del 15-20% en els vehicles propulsats per gasolina, i d'un 20-25% en els dièsel, i a més el dièsel té un poder calorífic superior en un 13% al de la gasolina, fet que explica els menors consums dels darrers. Aquesta energia s'invertix en véncer les forces resistents, entre les quals es troben la resistència a la rodadura, l'aerodinàmica i la de transmissió, com es pot apreciar en aquesta gràfica:
A baixes velocitats predomina la resistència a la rodadura, causada per les lleugeres deformacions del pneumàtic en el seu cicle de funcionament, i és depenent del pes del vehicle, del tipus de pneumàtics i de la pressió d'aquestos, mentre que a altes velocitats predomina el factor aerodinàmic, ja que aquest depèn de la velocitat relativa del vehicle respecte al vent elevada al quadrat. Aquest factor té un pes determinant en el consum, i es veu afectat per les modificacions en la forma exterior del vehicle, per exemple obrir les finestres o instal·lar un accesori per al transport de càrrega.Per això, una de les recomanacions de la conducció eficient és utilitzar tant com siga possible els dispositius de circulació forçada d'aire, i limitar l'ús del climatitzador per l'alt consum extra que aquest suposa, establint la temperatura interior a 23-24ºC en tot cas. Cal tenir en compte també factors com la càrrega del vehicle o el manteniment deficient, que augmenten el consum significativament, i per tant es recomana circular amb la menor càrrega possible, situant aquesta a l'interior del vehicle i efectuar controls de nivells i filtres per evitar consums excessius.
Les regles principals de la conducció eficient són les següents:
- Circular sempre a baixes revolucions amb la marxa més llarga possible
- Mantenir constant la velocitat de circulació
- Canviar de velocitats en règims baixos, entre 2000 i 2500 rpm en motors de gasolina i entre 1500 i 2000 en motors dièsel
- En processos de deceleració, canviar per a reduir la velocitat només quan siga estrictament necessari, sempre amb anticipació i previsió segons l'estat del trànsit
- Si circulem fent ús del frenatge motor, el consum és nul mentre la velocitat del motor siga superior a unes 1200 rpm
Els salts entre velocitats afavorixen un menor consum, encara que només es poden efectuar quan l'estat i la velocitat del trànsit ho permeten. En cas d'estar circulant en segona a una velocitat similar a la del trànsit precedent, canviarem a quarta si el motor es troba en el règim de canvi, mentre que si no hi ha trànsit o aquest circula amb fluïdesa canviarem a tercera fins adequar la velocitat a la del trànsit, i posteriorment canviarem a cinquena velocitat. Com es pot observar en la següent gràfica, la velocitat del vehicle és proporcional a la del motor en cada marxa (cliqueu per ampliar-la):
L'ús del fre motor està recomanat, ja que aquest anul·la el consum del vehicle, limitant l'ús del fre a l'ajust puntual de la velocitat i a la detenció total. La seqüència de deceleració eficient és la següent:
- Deixar d'actuar sobre l'accelerador
- Aprofitar l'inèrcia del vehicle per a circular amb una marxa engranada (fre motor), ajustant la marxa segons la força de retenció necessària.
- Utilitzar el fre per a corregir la velocitat en situacions puntuals.
En el transcurs de maniobres d'una perillositat considerable, com incorporacions o adelantaments es prioritzarà la seguretat front a la eficiència, reduïnt la marxa per tal de revolucionar més el motor i obtenir una major acceleració. En aquest apartat cal dir que realitzar adelantaments per avançar pocs llocs no reduïx significativament el temps del trajecte, però causa consums elevats i compromet la seguretat de la circulació en la via.
