El passat dia 30 de novembre el LHC es va convertir en l'accelerador de partícules més energètic de l'història en assolir amb èxit nivells d'energia de 1,18 TeV, superant així l'anterior rècord que estava en possessió del Tevatron nord-americà (0,98 TeV). A més, el temps de vida de les partícules a l'interior de l'anell s'ha incrementat i es manté actualment estable per damunt de les 10 hores. Aquest procés de reactivació progressiva permet d'una banda assegurar el sistema contra possibles incidents com el produït l'any passat, i de l'altra donar dades necessàries per a efectuar una calibració precisa del sistema.
El dimecres es va efectuar un increment de la potència dels feixos fins als 2,36 TeV, i es van començar a recollir dades útils al detector ALICE. Aquestes dades seran processades i comparades amb les dels acceleradors precedents per tal de calibrar el detector, i posteriorment s'incrementaran els nivells de potència amb l'objectiu d'arribar a 7 TeV. Una vegada assolit aquest nivell de potència (50% del màxim), s'efectuaran modificacions al circuit i començaran les proves d'alta energia, fins a aconseguir accelerar els feixos a 14 TeV, encara que aquestes proves s'esperen per a la primavera-estiu del 2010.
1 comentari:
podries dir-nos alguna de les possibles aplicacions o avantatges tecnologics que es podrien derivar en arribar a aquests 14 TeV? Comprenc que aumentar el període de vida d'eixes partícules pot ser beneficiós per al seu estudi, però més enllà d'aquests estudis que podem esperar?
Publica un comentari a l'entrada