En aquest post parlaré del funcionament d'un instrument de mesura molt comú a les instal·lacions elèctriques tant domèstiques com industrials: el comptador d'energia. Caldrà primerament definir la potència i l'energia per vore quina part d'aquesta es medix realment i per tant es factura.
La potència es pot representar en forma de triangle de la següent manera:
En aquest triangle, la hipotenusa representa el producte del potencial per la intensitat, i s'anomena potència aparent (S), i es medix en Volt-Ampers (VA). Pel que fa als altres costats del triangle, el vertical representa la potència reactiva (Q), cuantificada en Volt-Ampers reactius (VAr), i l'horitzontal la potència activa (P), que es medix en Vats (W). Per a simplificar cal dir que la potència reactiva no produeix cap treball útil, i és l'activa qui produeix tot el treball útil. La part de potència reactiva s'introdueix quan hi ha elements que no es comporten com a resistències (motors, condensadors...). Si fem el producte d'aquestes magnituds pel temps per tal d'obtenir l'energia, el resultat serà un triangle equivalent, on estaran representades l'energia aparent, la reactiva i l'activa:
El comptador d'energia que usualment tenim a l'entrada de l'electricitat a les nostres cases enregistra els intercanvis d'energia activa entre les estacions de producció i els consums (els aparells elèctrics que hi ha a casa) per tal de conéixer la quantitat d'energia a facturar, per tant en la factura s'assumeixen consums purament resistius, sense cap contribució de motors ni condensadors que puguem tindre connectats a la xàrcia, i s'establix un preu per kWh consumit.Els comptadors usats tradicionalment consistixen en un disc que gira amb una velocitat proporcional a la potència que s'està consumint de la xàrcia en cada moment. Per a aconseguir fer girar el disc s'utilitzen dos bobines, una per al potencial i l'altra per a la corrent, i aquesta darrera es dividix en dues, de manera que s'induïx en el disc una corrent que fa que gire dins d'un camp magnètic:
El comportament del comptador és el següent quan considerem una càrrega resistiva:
A l'indústria s'utilitzen altres comptadors d'energia per tal de contabilitzar tant l'energia activa com la reactiva, ja que aquesta darrera introdueix caigudes de potencial que afecten a l'estabilitat en el suministre de tota la xàrcia, i es penalitzen grans consums d'energia reactiva, raó per la qual les fàbriques instal·len bancs de condensadors per a que la càrrega global tinga un caràcter més resistiu, i evitar possibles sancions per part de les empreses elèctriques.
En els darrers anys s'han començat a introduir els comptadors d'energia digitals, i aquest canvi ha permès augmentar la precisió en la lectura del consum, afavorint als consumidors, encara que el cost del comptador és major que en el cas d'un comptador de disc. Per a compensar aquest fet, i sabent que la majoria dels comptadors actualment instalats són molt antics, les empreses elèctriques van decidir impulsar un pla de renovació de comptadors, que es va començar a dur a terme a partir del 2007.
1 comentari:
Excel-lent article sobre els comptadors. No em fa massa gràcia el fet d'haber de pagar per ficar-ne un digital, però si ha de comportar un estalvi a la llarga, benviguts siguen
Publica un comentari a l'entrada