Arran del comentari de Vicent, he pensat que potser seria convenient explicar com funciona un rellotge mecànic, ja siga automàtic o de corda manual.
El mecanisme d'aquests rellotges es basa, en definitiva, en la lley de Hooke per als molls, que com sabeu s'enuncia F=-k·x, on F es la força que el moll exercix, i x és la elongació del moll amb respecte a la mida inicial.
Aquesta propietat és aprofitada als rellotges mecànics per a mantindre constant l'oscilació d'una roda, anomenada roda de balanç, que està subjecta a aquest moll i pot girar lliurement sobre uns rodaments de tal manera que les pèrdues siguen mínimes. Aquesta roda impulsa l'àncora, una de les peces fonamentals, que limita el moviment de la roda d'escapament. Aquesta darrera roda és la que s'encarrega, a través dels mecanismes de reducció, de fer girar les agulles. Com que el període de la roda de balanç (foto a l'esquerra) es manté aproximadament constant al llarg de tota la reserva de corda, la roda d'escapament(foto central) manté un ritme constant que permet una bona indicació de l'hora sobre el dial. Aquest ritme pot ser alterat movent un petit selector que acurta o allarga el moll principal, fent que varie el període d'oscilació de la roda, i per tant el ritme del rellotge.
Ací teniu unes fotos del mecanisme:
La part superior de la roda d'escapament és un engranatge que està connectat a una sèrie d'engranatges reductors, que estan representats en aquesta foto:
La roda número 1 és la roda de centre, també denominada segona roda. Gira a un ritme d'una volta cada 12 hores, i per tant, fa girar l'agulla que indica les hores. Aquesta roda també fa girar l'agulla dels minuts mitjançant un segon sistema de reducció. La roda número 2 és la tercera roda, un engranatge de reducció entre la roda 1 i la 3. Aquesta darrera,que és denominada quarta roda, va connectada a l'agulla que indica els segons, en tindre un període d'una volta cada minut. La roda número 4 és la roda d'escapament, que va controlada per la roda de balanç.
Cal afegir que el sistema que s'ha detallat ací correspon a l'escapament anomenat suís, i representa un dels molts sistemes que existeixen per tal de regular la precisió dels rellotges, encara que és el més usat actualment per la seua simplicitat i precisió.
Per a més informació, podeu visitar la següent web:
Haute Horlogerie
El mecanisme d'aquests rellotges es basa, en definitiva, en la lley de Hooke per als molls, que com sabeu s'enuncia F=-k·x, on F es la força que el moll exercix, i x és la elongació del moll amb respecte a la mida inicial.
Aquesta propietat és aprofitada als rellotges mecànics per a mantindre constant l'oscilació d'una roda, anomenada roda de balanç, que està subjecta a aquest moll i pot girar lliurement sobre uns rodaments de tal manera que les pèrdues siguen mínimes. Aquesta roda impulsa l'àncora, una de les peces fonamentals, que limita el moviment de la roda d'escapament. Aquesta darrera roda és la que s'encarrega, a través dels mecanismes de reducció, de fer girar les agulles. Com que el període de la roda de balanç (foto a l'esquerra) es manté aproximadament constant al llarg de tota la reserva de corda, la roda d'escapament(foto central) manté un ritme constant que permet una bona indicació de l'hora sobre el dial. Aquest ritme pot ser alterat movent un petit selector que acurta o allarga el moll principal, fent que varie el període d'oscilació de la roda, i per tant el ritme del rellotge.
Ací teniu unes fotos del mecanisme:
Podeu clicar sobre les fotos per tal d'ampliar-les.
A més els rellotges mecànics porten un subconjunt per tal d'emmagatzemar l'energia subministrada pel portador del rellotge, ja siga donant corda manualment o a causa del moviment si el rellotge es automàtic, de tal manera que aquesta energia és transformada en energia potencial elàstica, i és emmagatzemada al barrilet, representat en la foto a la dreta. Aquesta és la reserva d'energia d'on el rellotge extrau la força per a poder funcionar correctament.La part superior de la roda d'escapament és un engranatge que està connectat a una sèrie d'engranatges reductors, que estan representats en aquesta foto:
La roda número 1 és la roda de centre, també denominada segona roda. Gira a un ritme d'una volta cada 12 hores, i per tant, fa girar l'agulla que indica les hores. Aquesta roda també fa girar l'agulla dels minuts mitjançant un segon sistema de reducció. La roda número 2 és la tercera roda, un engranatge de reducció entre la roda 1 i la 3. Aquesta darrera,que és denominada quarta roda, va connectada a l'agulla que indica els segons, en tindre un període d'una volta cada minut. La roda número 4 és la roda d'escapament, que va controlada per la roda de balanç.Cal afegir que el sistema que s'ha detallat ací correspon a l'escapament anomenat suís, i representa un dels molts sistemes que existeixen per tal de regular la precisió dels rellotges, encara que és el més usat actualment per la seua simplicitat i precisió.
Per a més informació, podeu visitar la següent web:
Haute Horlogerie
2 comentaris:
Si senyor, bona explicació del funcionament d'un rellotge mecànic, qui m'aguera dit q la llei de Hooke servia per aquestes coses. De categoria, a estat a la altura d'un rellotger de tota la vida.
Bona explicació del funcionament d'un rellotge, des de l'associacio de Campaners de Sagra defensem el funcionament dels rellotges mecànics dels campanars i es un tema que ens agrada molt i com que ens agrada el nostre company David Zorío ens parlà de la teua web, pos vore el nostre rellotge aci:http://campaners.com/php/campanar.php?numer=374 .
Es la nostra xicoteta reliquia!!!!
que vaja be!
Publica un comentari a l'entrada