Biodièsel

El biodièsel és un biocombustible sintètic que s'obté a partir d'una reacció d'esterificació entre alcohols i àcids grassos provinents d'olis vegetals o greixos animals. Aquesta reacció produïx cadenes carbonades llargues amb un contingut moderat d'oxigen, que en oxidar-se desprenen gran quantitat d'energia, fet pel qual es pot utilitzar aquesta mescla com a substitut dels combustibles minerals actuals, extrets en la seua majoria del petroli.

La reacció d'esterificació és la següent:
Com es pot observar en la figura, la reacció té un producte i un subproducte, el biodièsel i la glicerina, respectivament, on l'obtenció d'aquesta darrera no suposa un problema, ja que es pot treure al mercat després d'un procés de refinat. Aquesta reacció ja era investigada al segle XIX, més concretament l'any 1853, quan E. Duffy i J. Patrick van aconseguir transesterificar olis vegetals, 40 anys abans de l'invenció del motor Diesel (Rudolf Diesel, 1893), però els fabricants de vehicles de l'època es van decantar per l'opció més econòmica: els combustibles fòssils. La molècula general del biodièsel és la següent. Les esferes grises representen el carboni, les roges l'oxigen i les blanques l'hidrogen:

Fa pocs anys es va decidir tornar a impulsar aquesta alternativa al petroli, amb motiu de la pujada del preu d'aquest, i les administracions en van prendre part regulant el contingut mínim de biocarburants en els carburants minerals. Actualment, és comú veure biodièsel amb denominació B5, B15, B30 o B50, inclús B100, on el nombre darrere la B designa el percentatge en volum de biodièsel a la mescla.

La síntesi d'aquests nous combustibles implica un augment en la demanda d'olis i d'alcohols per tal de poder dur a terme la reacció, i els científics no es posen d'acord en quant al rendiment energètic global d'aquests combustibles, ja que pensen que l'energia que s'obté pot ser inferior a la que es requerix per tal de produir-los, i a més la producció d'olis està lligada a un model agrari intensiu, que consumix molts recursos no renovables i té un índex de contaminació elevat. Aquest canvi en la producció ha portat a un encariment d'altres productes, com el pà o la pasta, ja que una major proporció de primeres matèries s'ha destinat als biocombustibles.

Cal nomenar que el biodièsel ataca químicament molts metalls i aleacions, així com les gomes naturals i el cautxú, raó per la qual no resulta convenient utilitzar aquests carburants en vehicles que no estiguin adaptats per al seu ús, encara que les mescles amb petites concentracions no mostren efectes de desgast sobre les parts anteriorment nomenades. A més a més, els estudis demostren que les emissions de CO2 poden ser fins un 3% majors, i fins un 10% més d'òxids de nitrogen, encara que aquests valors varien segons la procedència de l'oli usat per a la síntesi.