dimecres, 18 de juny del 2008

Calibració Citizen Seven Star V2 1967

Aniré posant en aquest post els resultats obtinguts en les medicions que aniré fent cada dia durant 15 dies, obtenint d'aquesta manera una mesura de la desviació que té el rellotge en diferents posicions i agafant la determinació de seguir o abandonar el projecte definitivament.

Avui començaré a calibrar, agafant com a temps de referència les 16.30.00 del 16/06/2008, i col·locant el rellotge en posició vertical amb la indicació de les 6 cap amunt (6H). La càrrega necessària per al funcionament del rellotge se li subministrarà mitjançant la rotació de la corona tres vegades al dia, per tal que no es quedi sense corda. Demà tindré la primera lectura de la precisió del rellotge, encara que mantindré el rellotge en aquesta posició durant 2 dies per tal de fer mitjanes i obtenir més exactitud en la determinació, com es fa en el test COSC.

A dia 16/6/2008 he agafat com a referència les 16.31.00 per ser més fàcil la lectura en el dial del rellotge que estic medint. Espere obtenir resultats satisfactoris amb els instruments de mesura de què dispose. La temperatura en aquest moment és de 26.3 ºC. Quede, per tant, a l'espera per tal de medir la desviació. Mantindré el bloc actualitzat durant els 15 dies que dura el test, i us informaré dels resultats complets a la fi d'aquestes proves.

El 17/6/2008 prenc la primera lectura de la desviació del rellotge. L'hora real era 16.30.10 i la indicada era 16.31.00, per tant, el rellotge ha avançat 50 segons en quasi 24 hores, i la tasa de variació és exactament +50.029 s/dia, sabent que la temperatura en el moment de lectura era de 25.6ºC. Cal comentar que aquesta xifra és prou elevada però té poc de pes en el balanç total de desviacions. Es manté el rellotge en la mateixa posició per tal de prendre mesures demà.

El 18/6/2008 prenc la segona lectura de desviació. En aquest cas, l'hora real era 16.32.45 i la mostrada era 16.34.00. La desviació en aquest període ha sigut de +24.955 s/dia, i la temperatura en el moment de la lectura era 26.2ºC. Per tant, la diferència entre les desviacions és V1=25.074 s/dia, amb un valor de la mitjana de desviació en la posició 6H de 37.492 s/dia. Aquesta desviació representa una exactitud del 99.957%.

Cal dir que no estic segur de la primera mesura que vaig agafar, ja que diferències tan grans entre les dues mesures no són possibles, ja que la precisió en la determinació de la posició de les agulles és molt menuda, en observar-se a 40 augments.Després d'aquests 2 dies de medicions en la posició 6H, passe ara a medir en 3H, és a dir, amb la caixa vertical i la indicació de les 3 cap a dalt. Esperaré fins demà per a medir aquesta desviació, i mantindré el rellotge en aquesta posició durant 2 dies.

La primera lectura de precisió en la posició 3H és la següent: L'hora real era 16.32.29, i l'hora mostrada era 16.34.00. La desviació és de +16.003 s/dia, i la temperatura és de 26.4ºC. Demà tindré un altre valor per tal de comparar i traure la mitjana i la desviació, i, per tant, es manté el rellotge en la posició 3H (corona cap amunt).

La segona lectura en la posició 3H és aquesta: L'hora real era 16.33.56 i l'hora mostrada era 16.36.00. La desviació en aquest període ha sigut de +32.967 s/dia, i la temperatura és de 27.0ºC. Completat el cicle de medició en 3H, la diferència entre les desviacions és de V3=16.964 s/dia. Seguidament, procediré a situar el rellotge en la posició 9H, és a dir, amb la indicació de les 9 cap amunt i el rellotge vertical. La mitjana de desviació fins el moment ronda els 30 s/dia.

A dia 21/6/2008 he pres la següent mesura: L'hora real era 16.54.12, i l'hora mostrada pel rellotge automàtic era 16.57.00, el que representa una desviació de +43.389 s/dia. La temperatura a l'hora de la mesura era de 27.2ºC. Falta, per tant, una altra mesura de desviació en aquesta posició abans de canviar-la per la FH, amb l'esfera cap avall i el rellotge horitzontal.

El dia 22/6/2008 vaig tenir problemes amb el rellotge ja que es va parar el seu funcionament, raó per la qual la desviació rondava els 200 segons de pèrdues al dia. Aquesta mesura serà repetida en una altra ocasió. Prenc, per tant, la determinació de deixar les mesures per algun temps.

No obstant, els meus esforços per a lograr les millors precisions possibles no es detindran, i seguiré intentant calibrar-lo amb ajuda de les mesures obtingudes amb el programa i altre instrumental. Us mantindré actualitzats al respecte dels possibles progressos que faça en aquest tema.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

I si és un rellotge de corda, influeix que li dones més o menys voltes en la precisió? (és a dir, quan s'acaba la corda es para el rellotge en sec o quan queda poca corda ja van les busques del rellotge més esplai)

Axel ha dit...

Segons la física, la força que exercix un moll sobre els soports només dependria de la constant elàstica del moll i de la seua elongació, però en el món real, els rellotges de corda acceleren quan estan totalment carregats i van més a poc a poc quan se'ls acaba la corda. Aquesta variació és petita però és apreciable amb instruments de precisió. En el moment en què la força requerida per la roda de balanç és superior a la que el moll li pot suministrar, el rellotge es para en sec, ja que és aquesta roda la que controla el moviment de les busques a través de l'escapament.
Intentaré explicar aquest tema més en detall en un post específic. Gràcies pel teu comentari.

Anònim ha dit...

eiii àlex!!!!sóc laura la de classe.
no sabia que feres investigacions per el teu conter!!! la veritat, m'he quedat molt sorpresa!!!jeje. que crack!!
ànim i a seguir!!!
adéuuu!!!

Anònim ha dit...

Hola a tots:

Primer voldría donar l'enhorabona l'Axel per aquest magnífic bloc. Estic molt content de comprovar que li he pogut transmetre part de la meva afició per la rellotgería mecànica.

Voldría contestar a la pregunta del Vicent més especificament.

Els rellotges mecànics disposen de aproximadament unes 36-46 hores del que s'anomena reserva de marxa, es a dir el nombre d'hores que pot funcionar un rellotge amb la corda donada al màxim. Com podeu comprobar la reserva de carrega a dures penes arriba a 2 dies per tant el fenomen de anar més veloç cuan mes carregat estiga el moll es practicament nul encara que mesurable.

Moltes manufactures rellotgeres de prestigi disposen de models que anomenem "complicats" , son rellotges que tenen alguna funció extra a la de indicar només l'hora.

Una d'aquestes complicacions es la reserva de marxa especialment llarga, la casa Audemars Piguet disposa de models amb 10 dies de reserva. En models com aquestos la diferencia de força del moll si que pot ser problemàtica, per aixo aquest mecanisme disposa de dos barrilets, es a dir dos molls dins de dos cilindres.

Només un dels dos barrilets es l'encarregat de moure el rellotge i les agulles, l'atre té la funcio de acumular energia y transmitirla a l'altre barrilet.

Pot semblar simple allargar l'autonomia d'un rellotge mecanic, pero us puc assegurar que no ho es, per aixo aquestos models "complicats" tenen preus molt elevats, podent arrivar als 100.000€.

Axel, ¿Ja tens el teu?